martes, 26 de junio de 2018

EMBRUIX DEL CEL



EMBRUIX DEL CEL

Resultado de imagen de BARRAS SEPÀRADORAS GIF FLORES
Va ser una nit de falles
Cuant, al esclatar un coet
que va prender de foc la falla
nostra precisossa Irene
va tancar els seus ullets
i con si fora un conjur
va llançar un desitg al cel
volia ser en la seua falla
la reineta del carrer…

Y eixe firmament faller
que a voltes concedix els sonmis
que es demanen en tant sentimient
y va vorer en el seu llinatge
la dinastia reial
pues la seua yaya va ser
Fallera major, fa molts anys

Sonia …coqueta i bonica
amb un sonriure especial
que fara el deliri de qui la vegá
per els carrers de Benimaclet
desfilant en art i solera
que hasta les flors del seu ram
se van a mustiar de envega…

El cel al naixer li otorgá la gracía
li inculcá l´amor per les falles
i la va preparar desde el bresol
per a ser la fallereta major
mes bonica d´esta falla

¿Cap nomenament més gran
per a un valenciana
fallera per tots el costats
en un somriurer que enamora
y ens te a tots el cor furtat?

Pues aquell desigt llansat al cel
en una nit de la cremá
ha fet un miracle de art
pues ha fet de nostra reineta
un mostra sens igual
de saber estar,del seu somriurer
de eixe carisma del pensat i fet
de la teua dolçura…
tot eixe bon fer
que ha fet de aquell conjur
la xiqueta que estem vent

s´ha criat en nostres falles
tal i com tenia que ser
en la bendicío divina
de nostre firmament faller

I així , les paveses al pujar al cel
van escriurer el teu nom
com fallera major infantil
de eixa falla que tens en lo cor

 SOFIA ROIG I MARÍ

Fins el nom tens de regina
viu les falles con sonmiabes
has conquistat l´historia
en tota la teua dolçura
per a ser la Fallera Major Infantil
mes bonica i mes vollguda.

Resultado de imagen de BARRAS SEPÀRADORAS GIF FLORES

Autora Poeta Azalea Emy Vallés Gil (C) sonits de festa 2018


Poema pertenece a mi libro Sonits de festa. Prohibida su reoproducion total y parcial sin permiso de la Autora o omitinedo el nombre de la misma.

domingo, 13 de mayo de 2018

¡¡QUE BONICA ESTAS MARETA!!





¡¡QUE BONICA ESTAS MARETA!!


¡Que bonica estás Mareta
En este dia de maig!
¡Qué dolça tens la careta
Mare dels Desamparats!


Soc Milieta, Maredeueta
La que vui açi al costat
Vinc en nom de estos xiquets
A tu mare, angelical

Yo que soc chicoteta
I no puc portar-te res
¡Ay! Si yo tinguera forces
Et duria el mon sancer

Les millors flors de l´horta
Millons de roses en bes...
Y de la meua falla et duria
El carinyo de tots els xiquets

Com  no res puc ofrenar-te
Te ofrerix el meu coret
Que tu ya saps que es tot teu
Des d´aquell primer moment
Que ma mare a tu em consagrá
Cuant era de bolquerets

Vullg dirte dolça Mareta
Que este , el meu cor chicotet
Te el ofrerix  , es tot teu
A cambi de que m´ampares
A mi …i a tos el  chiquets

Perque hui estic molt contenta
De poderte dir un vers
y dirte que eres bonica
preciosa com un clavell

como una rosa encisera
que em somriu emocioná
cuant veus que la meua falla
per tu crida entusiasma
¡¡que bonica estas Mareta!!
¡¡que dolç es el teu semblat!!



¡¡VIXCA PER SEMPRE VOLLGUDA
MARE DELS DESAMPARATS!!

jueves, 1 de marzo de 2018

LA FALLA DEL MEU CARRER


Crida 2018

Hi ha molts motius per a sentir
el sentiment de la festa,
un és la falla de quan vaig nàixer
i vaig créixer en el chiquets del barri...

La falla del meu carrer
de Sant Joan Bosco i Duc de Mandes
és la falla de quan era chicoteta
fins a la joventut i a on vaig tindre l'honor
de ser en 1983, Fallera Major....

Eren uns atres temps, que yo crec que la festa
era més acollidora i més de germanor
tal volta, hi havien enveges, segur que sí
en eixa falla i en totes, abans i ara...

Mes el cel és molt gran
i a cadascú... li aplegarà al seu moment.
Pero me quede en el recort
de les falles de l'infància
a on els chiquets estaven tot el dia en el carrer
jugant en cucanyes... en la chocolata
ara vos sonarà primitiu...
Pero en poquet... mos ho passaven molt be.
Les carreres de sacs, i jocs dels infantils
per a la chicalla de la barriada...

Les despertades... en trons de bac...
Molts chiquets baixaven mig dormits
a tirar masclets i despertar als veïns
i en acabant la replegada...
En les bandes de música,
acompanyant als fallers
¡Això sí que era una festa!
I ara tot s'ha perdut...

Recorde en la meua amiga Fineta...
contar el dies que faltaven
 fins a que aplegaren les
falles la millor festa del món...
Anàvem a tots els passacarrers...
Arreplegada de premis... l'Ofrena
i la presentació una gran festa
a on es delectaven en obres de teatre.
Que sempre ha segut estàndart
breçol de la cultura de les falles.

El teatre, la poesia fallera, la declamació
els concursos de Junta Central Fallera
han segut sempre una tradició
que s'ha perdut en moltes falles
i era un sagell de presentació
de la cultura valenciana.

Yo vaig viure l'época dorada
del teatre faller en la Junta Central Fallera
de les primeres autores del llegendari concurs
i en més de 25 anys he estat present
pues vaig començar la meua llabor
com autora teatral de la meua comissió
i de moltes falles del barri...
fins a portar la direcció
dels grups de teatre infantil i major
de les dos falles que han marcat
la meua trayectòria fallera.

La falla del meu carrer...
era una joya, pero a tot aquell
que sentia les arrels... de ser part de la festa.

Recorde la plantà de la falla infantil
esperant en la finestra de casa
Com un dia de Reixos
que es fera de dia i vore la falleta plantada

¡quina ilusió més gran!

Mes, lo que sempre vaig a fruir en el cor
era eixa emoció de passar per lo carrer
en la música i les traques
en totes les falleres desfilant
i mirar a la finestra de ma casa
a on estava ma yaya..
esperant-mos per vore'ns passar.

I ma mare en el balcó...
Com sempre en molta emoció
saluda molt contenta
de vore a les seues filles
desfilant plenes d'orgull
lluint la banda en el pit
a on se va sembrar un sentiment
el viure i amar la festa
eixa que he mamat al nàixer
i que ningú pot negar-me.

Soc fallera i valenciana
poeta del món faller
la que ha vixcut el teatre
creant obres i apropòsits
a on sempre he tingut present
complir els millors somis
de les falleres majors del moment.

Sempre he volgut per ad elles
lo que com fallera major
haguera volgut per a mi,
i he posat de tot el cor
tota la magnificència,
per a sentir l'orgull
de ser poeta de Valéncia...

I si algú s'ha molestat
i la meua llabor li ha fet ombra
Allà ell...en la seua consciència.
Pues yo, lo que he fet, en la meua llabor
ha segut per la festa,
no per les persones...

He treballat sense descans
per a donar llum i tradició
a nostra festa fallera.

Li he versat a la Verge
i cada vers ha naixcut del cor
perque la festa fallera
és d'este món lo millor,
això he deprés de ma mare
m'ho va inculcar al nàixer
a mons germans i mon pare
la família tots fallers

Hui... se que estàs en lo cel
i des d'allà te dedique el poema
La Falla... del meu carrer...


Poema dedicat a ma Mare Emília Gil Abril


Poeta Azalea Emy Vallés Gil (c) cendres de foc i festa 2017

lunes, 25 de diciembre de 2017

LA PROMESA

RECITAL DE NADAL A LA MARE DE DEU DELS DESAMPARATS 23/12/2017




No alcaba un pam de terra
cuant de la ma de ma mare
els dilluns per la vesprada
me portaba a fer la ronda
a demanar a tots sants...

Primer a Sant Nicolas
a ell li pregaba salut
i en un costat del altar
el sant de les causes dificils
al que li demanaba treball
per a despres desfilar
front a la teua capella
Mare dels desamparats....
i en un banquet se sentabem
admirarte en el altar
i recorde que ma mare em dia...

Mira xiqueta que guapa
es la mare celestial...
conforta als que patixen
i el acollis baix el seu mant

Sempre que la necesites , esta açi
pots demanarli un favor
i ella t´el condedira....

I recorde como si fora ara...
que tenia molta fam
i al escoltar a ma mare
tans sols s´en va ocurrir
alçar les manetes y dirli....

¡Pá...mare de deu..pa!

Ma mare em va donar un bess
que encara el porte grabat

Els temps varen pasar
i ma mare esta en lo cel
i em deixa aquella promesa
sempre que em sentia mal
o la vida em donaba un reves
corria sempre al teu brass
i em consolabes...mare de Deu...

Mare... tantes voltes t´ha demanat
ajuda i consol
te vaig demanar un don
y tu em feres poeta...
per a versarte en el cor
i porder dir-te mil pirops

Poemes que son sentiments
per nostra festa fallera
per la historia de Valencia
y per tu... dolça mareta

Tinc dos fills que son ma gloria
lo millor que he fet en ma vida
on he depres la llisó
que hi ha que actuar en el cap
i no deixarse guiar per el cor

Pero no estic satisfeta...
i esta nit davant de tots
vaig a ferte una promesa
d´eixes que ixen del cor...

Tu saps que sempre te verse
en el dia del teu sant
com poeta de esta terra
i te cante... en valensia...
  
Ara te fare una promesa
per abans te demane un favor...
yo no tinc el cor açi dins
el meu cor esta en Marroc

Junta per fi les orilles
que ell es poeta com yo
i te escriura poesies
y te voldra ... més que yo...

Yo te  promet ..si m´ha ajudes
i son testic açi tots...
que cada any per nadal
vindre a la teua capella
a regalarte un clavell
i un vers precios com a ofrena....

Hui... deuria estar açi
i el meu cor parlaria...
i ell podria escoltar
eixa devocio tan gran
que te tinc sempre , Mare meua

Y com tot bon valencia
ni en la vida ni en la mor
a tu te por olblidar

¡¡Ajudam maredeuta!!

porta a Valençia el meu cor
afligit i desesperat
que jo cumplire la promesa
i açi tornare cada any
per a dir- te entre ovacions
un poema emocionat
y xillar davant de tots

¡¡VIXCA LA MARE DE DEU... MARE DELS DESAMPARATS!!

Autora Azalea Emy Vallés (c) Sonits de Festa 2017

Derechos reservados






sábado, 2 de diciembre de 2017

EL FINAL DEL TEU REGNAT



EL FINAL DEL TEU REGNAT


Tan sols pareix un suspir
i ya ha pasat tot un any...

¡Pero que any més emotiu
tants moments especials
que guardaras dins del cor
en el seu millor sabor
que et dona manificencia...

Has segut i eres
la estrel.la del firmament
aón lluixen... les més grans
falleres majors del carrer...

Tu tenies molt clar
que queries ser regina
de la falla que te ha vits creixer
i dornar vida al sortiletgi
de complir el sonmi
de compartir regnat en Lorena...
i el sonmi ja s´ha complit
pots retirarte contenta
perque la teua llavor
a marcat la diferencia...

Per la teua sencillez
simpatia i gran dolçor
has representat en altura
la falla que tens en el cor...

Has dignificat la festa
tan sols en la teua presencia
desde aquell moment precios
que davant del teu veinat
et coronarém Fallera Major...

Cristina....

Ara cuant estas a punt
de tancar aquell llibre imaginari
ple de moments i ilusións...
recordaras sempre que el 2017
tots els que te volem...
habem estat al teu costat
tons pares, la teua familia
el teu novio i qui ha pòsat la seua anima
pèr a fer un vers especial per a tu
durant tot el teu regnat
y t´ha vestit com a princessa
per a lluir con mereixes
envolta i plena de magía...
eixe escut de la teua banda

Recorde molt especial
eixe dia de la ofrena
rodejat-da  de fragancia
de tot eixe gran amor
que tanta gent t´envoltaba

I al entrar front a la Verge
en tanta flor adornada
TU vas ser la millor rosa
que a la Mare li ofrenarán....

Tu has segut digna representant
de les falles y la festa...´
guarda este any en ton cor
i quedat , en tot lo millor
pues lo mereixes pricessa...

CRISTINA ....

Aplegat el  per fí el moment
de deixar el teu regnat
Deus retirarte contenta
has vixcut moltes emocions
que mai podras olblidar
será dels millors records
que per a pòderlo expresar
has de ser FALLERA MAJOR

I ara  demané als presents
doneu  una ovacio de gala
per a despedir com mereix
a una gran Fallera ...
de eixes que senten la festa en lo cor
pero aixo seras part de la historia
de la nostra comissio

¡¡ CRISTINA ABRIL ZARAGOZÁ

Has segut lo que volies ser
LA FALLERA MAJOR 2017 del cor del tos els fallers !!


Poeta Azalea Emy Vallés (c) Sonits de festa 2017


Poema dedicado a mi nuera, Cristina Abril Zaragozá,  escrito expresamente para su despedida como Fallera Mayor 2017 de la falla Villanueva de Castellón - Horticultor Galán. Este opoema esta protegido por derechos de autor y esta prohibido publicar total o parcialmente el mismo sin expreso permiso de la autora. ni la publicacion en llibret sin el nombre de la misma.